Rabha Et Taouil té 22 anys i estudia tercer d’Administració i Direcció d’Empreses (ADE) a la Universitat Rovira i Virgili a Tortosa. Va treballar a Atzavara Arrels, entitat que forma part d’un procés comunitari de Tortosa i que busca donar resposta a les necessitats dels infants i joves de la ciutat a través d’un acompanyament educatiu i emocional, i a través de l’oferta de diferents activitats de lleure. Allà hi impartia classes de català per a persones grans i ara acaba les seves tasques com a voluntària del casal d’estiu que l’entitat ha organitzat en el marc del projecte Bridges. Aquesta iniciativa europea basa el seu repte integrador a través d’activitats vinculades a la cultura, l’esport i el voluntariat que aglutinen persones de diferents orígens i àmbits socials.
-Com vas conèixer el projecte Bridges i què et va motivar a participar-hi?
Vaig conèixer el projecte en diferents reunions del procés comunitari, a través de les xarxes socials de l’ajuntament de Tortosa i gràcies a la informació que va arribar al grup de Whatsapp d’Atzavara.
-Per què et vas animar a convertir-te en voluntària del casal d’estiu?
Sempre he sigut voluntària en el meu temps lliure. Per exemple, a Atzavara Arrels hi participo fent activitats amb els xiquets petits però ara tenia l’oportunitat de participar al casal i l’he aprofitada. Sempre havia volgut saber com s’hi treballa i quines activitats s’hi fan. El meu objectiu era conèixer gent nova i tenir més experiència, conèixer jocs nous i persones d’altres comunitats.
-Crear espais de trobada és un dels objectius del projecte Bridges, ja que et permeten compartir amb altres persones. Per què és important portar a la ciutat un projecte com aquest, que vol establir ponts entre comunitats?
A la reunió del procés comunitari en què van presentar el projecte van dir que l’objectiu de Bridges era el d’ajuntar persones de diferents comunitats i religions perquè estableixin vincles i comunicació entre ells i, així, trencar prejudicis i estereotips que molta gent té d’altres comunitats. És important perquè, d’aquesta manera, es crea una bona relació de comunicació entre el territori.
-Consideres important la creació d’aquesta relació?
A la presentació del projecte, quan vaig veure que es decantava cap aquesta banda, va ser quan hi vaig voler participar. Sempre participo en projectes per conèixer altres comunitats i per trencar estereotips i me n’alegro que, malgrat la situació que vivim, el projecte s’hagi pogut tirar endavant gràcies a les mesures que s’han pres.
-Quines experiències t’emportes d’aquestes setmanes que has conviscut amb altres persones al casal d’estiu?
M’emporto molt bones experiències, la veritat. Vam crear un grup molt fort entre els voluntaris i els monitors. Formàvem una pinya i jo m’he sentit com si fos monitora. Els monitors ens feien sentir d’aquí, que som tots de casa. A més, sempre que he volgut donar la meva opinió sobre les activitats que fèiem, ho he pogut fer.
-Al casal d’estiu, t’hi has trobat amb altres voluntaris que no coneixies però que també viuen a la ciutat de Tortosa. Com ha sigut l’experiència de trobar-te amb ells?
Ara conec gent nova! Als monitors els coneixia de vista però m’he trobat amb voluntaris com l’Haidam, Mohamed o l’Alba que eren tots molt simpàtics i venien al casal amb moltes ganes, com jo. Ens reuníem abans de començar les activitats per distribuir-nos la feina i hem estat tots molt a gust amb els companys.
-Com eren aquestes reunions?
El primer dia vam tenir una mica de vergonya però després ja va anar tot bé. El millor era que ja estava tot organitzat i sabíem quines activitats s’havien fer durant la setmana. Després també quedàvem mitja hora abans que vinguessin els xiquets per organitzar el material i els grups, passàvem la llista, comprovàvem els resultats de prendre’ls la temperatura i ho fèiem amb totes les condicions que ens demanaven. Quan acabàvem i els xiquets se n’anaven a casa, ens tornàvem a reunir per parlar sobre com havia anat el dia i així, si hi havia alguna cosa a comentar, ja sabíem què havíem de fer l’endemà.
-Què ha sigut per a tu el més significatiu que has viscut en aquesta trobada amb noves persones?
Com has dit tu, trobar-nos. Donar cadascú la nostra opinió, jugar entre tots, passar un temps bonic entre nosaltres. Aquests projectes estan molt bé i, en aquest cas, ha ajudat que persones com jo siguem voluntàries. També ha permès que els infants surtin de casa i descobreixin coses noves. La veritat és que aquests projectes són molt necessaris.
-Quines coses han estat les que més t’han agradat i quines les que menys ho han fet?
El que més m’ha agradat és que hem sigut un grup que ens enteníem entre nosaltres i els xiquets es divertien, que és el més important, així com que estiguin a gust i tinguin ganes de venir. El que menys, el simple fet de pensar que ens separarem després i que ja s’acaba tot. Però el millor de tot és que ara ens coneixem i tornarem a ajuntar-nos i farem més projectes com aquest.
-Heu pensat en generar un lloc de trobada per a tots els participants del casal d’estiu per reunir-vos o per seguir col·laborant en activitats com les que fa Atzavara Arrels?
Hem creat un grup de Whatsapp. Ens hi enviàvem fotos que fèiem fet durant el dia i idees que teníem. Tenim intenció de continuar i participar en altres projectes més endavant.
-T’agradaria seguir donant suport a alguna altra activitat com Bridges que també fomenti una comunitat més inclusiva, diversa i amb respecte per les característiques pròpies de cada persona?
Projectes com Bridges són necessaris perquè una comunitat avanci, perquè tots ens comuniquem i estiguem junts, i perquè cadascú doni una mica d’un mateix a l’altre. Fa pocs dies vam fer una activitat sobre els colors. Cadascú tenia un color i per acabar de pintar aquell dibuix necessitava el color de l’altre company. Els colors representaven actituds, cultures, vivències i quan tu volies pintar i no tenies el color que et calia, li havies de demanar al company. El que necessitem entre nosaltres és unió per anar endavant.
-De fet, heu promogut una activitat que es diu Reacciona, que ha sortit d’aquestes trobades amb altra gent que també exerceix el voluntariat…
Ens vam ajuntar diferents voluntaris per pensar com disminuir els prejudicis i estereotips i eliminar el racisme. Vam pensar en moltes activitats i una d’elles era crear una pàgina d’Instagram per publicar-hi coses que ens han passat, tant bones com dolentes, que tinguin a veure amb el racisme i així conscienciar la gent i que tothom hi pugui contar la seva història. Hi ha moltes situacions de racisme, però molt poca gent les denuncia. A través de la pàgina d’Instagram esperem conscienciar molta gent, crear un vincle entre la comunitat i eliminar estereotips.
-Com valores la importància del voluntariat en entitats i associacions?
Per a les entitats és important, ja que en tenir voluntaris amb ganes, cadascun d’ells pot aportar idees molt brillants. De vegades, aquí, tant xiquets com voluntaris hem aportat idees i n’han acabat sortint activitats que no teníem planificades. Ser voluntari està molt bé ja que t’aporta experiència, conèixer gent nova i altres oportunitats.
-Què destacaries de l’activitat que has desenvolupat en el marc del projecte Bridges?
Com he dit, aquests projectes estan molt bé. Ser voluntari, ajuda. A Tortosa hi ha moltes associacions en les quals ser voluntari. El casal a mi m’ha ajudat molt i espero continuar-hi vinculada.